Que bé, al gran Corbacho l’han posat de ministre del Treball. Quin gran ministre que serà, el gran Corbacho, que tant i tant treballa. Nivellàs, tu, la Catalunya excelsa. En fi, que si la cosa continua per aquesa via, poca broma ja sabem qui són els dos pròxims candidats a la presidència de la Generalitat de Catalunya. O Chacón o Corbacho. Suposo que en Carod i en Puigcercòs (i en Bertran, que tambés és pro-tripartit, oi?) deuen estar la mar de contents. Que el Montilla almenys és calladet i no molesta gaire, però fote’t a discutir coses amb el Corbacho, que si no li segueixes la veta t’envia els seus manoletes i directament t’empala o t’enterra en ciment (ei, que són metàfores, hehe... O no ho són?).
I continuant amb els socialistes, no deixeu de llegir un simpatiquíssim article d’un opinador del Diari de Girona, Carles Navales, que qualifica implícitament (però molt clarament) a Carretero i als que li donen suport (és a dir, per exemple, servidor) de racistes. Sí, sí, resulta que som racistes. De fet, tots els catalans que no donem suport al PSC som racistes. El tio afirma que dins d’Esquerra hi ha dos tipus de votants, els bons (Carod-Puigcercòs) i els dolents racistes (Carretero). I continua:
Ah, i per cert, és a través del bloc del Joan Ferran (polític socialista català, d’aquells que tant agraden a l’actual direcció d’ERC) que he llegit l’article. Diu en Ferran que és, literalment “un altre bon article”.
Atencio, gent d’Esquerra Republicana: és amb aquests que us jugueu els quartus, tanoques!
P.s. No deixeu de llegir el què diu en Josep Sort, també, sobre el tal Navales.
17 comentaris:
No vull ni llegir l'articlet, me l'estalvio, la ferum la coneixem; del millor exponent de la crosta nacionalista espanyola, ni parlar-ne. Escrivint penso: no és pas en Puigverd el nen? És igual, cal esbandir l'atmosfera catalana i crear el nostre camí cap a la independència.
Jo pensava que els únics ministeris (o conselleries, no ens equivoquessim) importants eren defensa i economia, a la resta s'hi podia posar un ficus i faria el mateix efecte.
Després del nomenament de la Chacón veig que estava equivocat, que només a economia cal posar algú de cert nivell. O potser m'ho penso perquè no sé res d'economia?
Joan, aquest problema és més seriós del que sembla. hi ha molta gent intoxicada amb aquest discurs. Ja fa dies que em toquen els collons amb el discurset que "o ets socialista progressista, o ets nacionalista independentista". Això no es pot aguantar. Els hem de fotre canya perquè estan imposant la seva tesi: bons i dolents, tal com feia l'Aznar. Però aquests tenen talante i superioritat moral.
Acabo de llegir el text del Joan Ferran aquest i a mi m'ha donat la sensació de que esta escrit sota l'anim d'aquell que es sent superior pero no acava d'estar segur de tenir el control i per això utilitza la violencia (en aquest cas verbal) per imposar-se.
Aquest paios del PSC es creuent deus i dominadors, pero en el fons veuen el perill que representa per ells que les tesis dels grups critics d'ERC s'imposin i facin miques el tripartit abans de que ERC sigui fagotitzada. Sino, no s'explica un atac tant fort i destructiu a una opció "minoritaria" com la que representa Carretero. Espero que els militants d'ERC ens donem compte majoritariament que cal un canvi d'estrategia i un canvi de persones per parar els peus a tota aquesta xusma.
com si la estrella de david fos l'esvàstica i el socialisme amb propietat privada fos possible.
Per no dir que el socialisme busca un estat unitari de treballadors de tot el món, no sé quin lloc hi pot tenir-hi la independència d'un tros de terra tan patit com catalunya dins l'estat-roig planetari.
Cauran ells sols dins les seves contradiccions ideològiques.
Deu ser allò com religió a la mida, em quedo em el que m'agrada i anar a missa el diumenges i cardar per procrear fora, doncs això socialisme a la carta.
Benvolgut Joan,
Jo, personalment, no dono importància al que escriuen tota la colla e piròmans del psc-psoe, entre d'altres.
Aquest voltor, el Carlos Navales, és un "jeta" de grans proporcions.
Era, diuen, de jovenent, la gran esperança "blanca" dels sindicaleros del Baix LLobregat de CCOO per a aixecar-li la cadira, molt ràpidament, al López Bulla. El van veure venir, va fer algunes "pifiades" personals, barrejant el sindicat pel mig, i va emigrar, voluntàriament i una mica forçadament. El voltor neutralitzat. Aleshores va venir la segona vida:els seus amics "xaves", els deixebles del Jose M. Sala, el Monti-guerrillero, el Paz-Dorado-financer i la trepa del Baix el refinancen amb escreix i pot començar la seva nova vida.
Se'n va a viure a les comarques gironines amb la seva segona família; consolida el seu futlletó "la factoria", que titlla de revista de pensament d'esquerres, i que es comprada, a preu d'or, per la Diputa i pels Ajuntaments tripis i per les biblios de la Diputa.
I a viure. Fa -va, diria- d'assessor d'ajuntaments d'esquerres per a temes "variopintos" com dirien mès enllà de l'Ebre, i a cobrar. Els capitans de Nicaragua el van col.locar, obligadament, com a columnista al Diari de Girona, i a viure, que són 3 dies. Tot en castellà, evidentment. Però en Sala li va aconsellar que es canvies el nom pel de Carles, si volia viure tranquil i com a nou ric per Girona.
Amic de jovenet d'en Monti, el guerrillero, de sortides de tot tipus, un voltor que viu molt bé.
Mil.lionari en euros. Però es d'esquerres esquerres esquerres i antifeixista, per definició. Des de que li deien Carlitos No -Vales, els sindicalistes autèntics de tradició real de lluites a les empreses de metal.lurgia del BLL, a aquell jove alliberat, molt radical de boca, i poc treballador de veritat.Ara es fa dir sociòleg.
T'adjunto el seu curriculum, tal com se l'ha pulit ell mateix, i veuras que el cercle per on es mou és el tipic: vivales, nodrit per fons publics. Un voltor.
El voltor, però, té també interesos econòmics que pensa que poden estar en perill si ERC canvia de direcció. Les seves assesories a l'ajuntament de Girona, les que està a punt de tancar amb la Diputació, ara en mans d'un ERC i el tripi, i les que ha anat fent per a consorcis i ajuntaments de les comarques gironines, poder sortir a la llum.
I la Filesa del voltor veuria la llum.
Per això es defensen tant, mutuament, tots els voltors sociates fills o nebots del pare Jose M. Sala, el delinquent de Filesa, a qui el Sr. Montilla, si el Sr. Montilla, va anar a veure a la pressó mes vegades que cap altra persona, i que estava a la sortida de la pressó, per abraçar-lo, quan va sortir del "trullo".
Es la "casta" que la direcció actual d'ERC ha enlairat al damunt de les màximes institucions catalanes.
Més racistes que ells, que no han volgut aprendre a parlar i escriure en català després de 40 anys al pais, no en trobarem.
Com a voltor acreditat,sempre està associat a la "mort", sent un au de mala sort buscador i volador entre cadàvers en descomposició, anunciador de desgràcies.
Potser ja sent l'olor de la propera caiguda en desgràcia d'en Puigcercós i d'en Carod, i ha decidit fer un vol.
Quan caiguin els tripartits, també cauran tots els voltors carronyaires que els acompanyen.
Cordialment,
Andreu
___________________________
Es director de la revista "La factoría" y colaborador habitual de "El Periódico de Catalunya", “El País”, "Diari de Girona" y “La Razón”, entre otros medios. En referencia a cuestiones de inmigración formó parte -en calidad de experto- de la Comisión para el estudio de la inmigración del Parlamento de Catalunya (2000-2001); dirigió el Plan para el realojamiento de inmigrantes residentes en infraviviendas del barrio Sales de Viladecans (Barcelona); es miembro del Observatorio de la Inmigración de Barcelona; autor del libro "Ciudadano Mohamed" (1996); asesor del gobernador civil de Girona (1991-1996); director del seminario "Inmigración, racismo y xenofobia: de la denuncia a las propuestas" organizado por la Fundación Internacional Olof Palme (1994); corredactor del' “Informe de Girona: cincuenta propuestas sobre inmigración" (1992); asesora a diferentes organismos e instituciones y participa en la organización de numerosos encuentros sobre la cuestión.
Este artículo son las notas de complemento para la conferencia pronunciada por el autor en “Interacció’02: políticas para la interculturalidad”. Barcelona, 11 de octubre de 2002.
Solidesa ideològica i aliats adequats
Alexandre
cal esbandir, dius, quanta raó!
Màrius
No sé, noi, tot plegat és com una broma molt grossa...
Marc
Sí, estan recuperant les velles imbecil·litats. Són molts, però atenció, són sempre molt curtets, aquesta gent...
Joan
Totalment d'acord amb tu. Cal que ens adonem de per on van els "tirus" abans que no sigui massa tard.
bacus
Efectivament, la tonteria antiisraeliana és tremenda. I el problema és que tota aquesta gent no saben absolitament res del tema de l'Orient Mitjà, absolutament res. Un drama!
Andreu
Ets un crak, tio, ho saps tot! Gràcies pels teus comentaris, que enriqueixen d'allò més el meu (i molts d'altres) blocs. No et repetiré la meva opinió sobre el teu (necessari) bloc (que hauries d'obrir), però et proposo, si ho vols, que si mai vols publicar un text al meu bloc, no als comentaris sinó en un post, m'escriguis al mail (joanarnera@yahoo.com) i jo gustosament et deceixo l'espai. Ho dic ben de debò.
Salut a tots!
òstia, és de les coses més vomitives que he llegit últimament. Esteu encertadíssims tu i en Sort amb la denúncia.
Quanta infàmia. Però quina pocavergonya, fins i tot atacant a l'Heribert amb les infàmies habituals.
Realment les candidatures de Reagrupament (Carretero i Rut) deuen estar obrint una esquerda brutal al bloc oficialista (Carod i Puigcercós) perquè surtin els "amics" sociates a defensar-los amb aquest abraonament, aquesta macedònia de mentides i infàmies.
En la meva opinió, el que frapa més és com han quedat de descol.locats els opinadors republicans pro-Tripartit com el Mir. Fixa't que porta ja varis posts sense parlar de la situació actual i parlant, en canvi, de Galceran de Cardona i Garcilaso de la Vega. Esperant instruccions, potser?
Joan,
en la línia del Diari de Girona. No sé quin menjar donem als infants en aquests país perquè hi hagi aquesta proliferació de cretins.
Tanmateix, permet-me una observació: comentaris com el de la "imbecil·litat propalestina", no ajuden gens Carretero.
El Navales aquest, que el Fuentes s entesta a treure'l un i altre cop al seu programa de radio es un autentic sectari. Sense haver-lo sentit mai avans et queda ben clar qui son els bons i qui son els dolents
ròdia,
lamento el to, doncs. De tota manera, i un dia en podem parlar, a Catalunya hi ha un pro-palestinisme absurd, visceral i completament indocumentat (i que, diguin el què diguin, és una lamentable posada al dia de l'antisemitisme més ranci).
Només per ésser, com nosaltres, un poble històricament perseguit, els jueus merexien molt més respecte (al marge de l'opinió profundament negativa que em susciten, també a mi, certes actuacions del govern israelià, que per cert no representa pas el pensament de tots els israelians. El tema dóna per molt, en podem parlar...)
Salut!
I a aquests que em diuen racista,... els puc dir el que en penso d'ells i que em surti igual de barat? o més val que em calli.
Joan,
no cal que et disculpis, vull dir, que a mi no m'has ofès, únicament dic que si voleu difondre i defensar els molts actius i potencials de la candidatura de Carretero, em penso que seria millor no allunyar-ne la "imbecilitat pro-palestina" que li podria donar suport ni tampoc ajudar a alimentar segons quins discursos.
D'altra banda penso que les discussions sobre política internacional entre catalans, essent com som un poble sense estat i perfectament prescindible en política internacional, són absolutament estèrils i només poden menar-nos a una major divisió de la forma més estúpida.
Salut, company.
Sobre això que "si no votes sociata, ets racista" va pivotar tota la campanya electoral del PSC a les darreres eleccions al Parlament. L'argument sibil.lí venia a dir que Montilla era un "self-made-man" que havia fugit de la pobresa i gràcies a l' "ascensor social" podia arribar a President de Catalunya, i que aquells que no el votaven, ho feien perquè "no podien consentir que algú vingut de la immigració fos President". L'A. Puigverd va escriure un article fastigós en aquests termes. Com veieu, tot plegat és un conjunt de prejudicis que no s'aguanta per enlloc. En primer lloc, Montilla no és cap "self made man" perquè sempre ha viscut a l'ombra d'un partit i d'un sou públic. Amb diner públic, jo també pujo a l'ascensor, no et fot. Tampoc és cap model d'integració, perquè mentre va ser alcalde de Cornellà o President de la Diputació de Barcelona no va considerar oportú aprendre català, i ha estat ara quen ha arribat a la Presidència que l'ha après, com fent-nos un favor. Tots aquests amaguen que a Montilla no se'l podia ni se'l pot votar perquè el seu candidat a Secretari General del PSOE era Bono (fets), la qual cosa diu molt més del què pensa sobre l'estructura territorial de l'Estat que tots els discursos de cap de setmana (paraules). Realment creieu que Montilla creu que Catalunya és una nació? Home, per escalfar poltrona ho dirà, però no s'ho creu. Com tampoc creu que val la pena aprendre català. Si no, ja ho hagués fet molt abans. Fa 20 anys? Deu n'hi do.
El tal Novales pot tenir un vocabulari vomitiu i ser tant nefast com voleu, però el que diu sobre les dues animes de la ERC actual es ben cert. Qualsevol que conegui un Casal de ERC per dins us pot dir que hi ha els "joves", que son indistingibles de la gent del PSOE i que senten pel PSOE una admiracio sense limits, i els mes "grans" que son primer de tot catalanistes. Els primers son progres a la moda. La independencia es nomes un mal de joventut, com l'acné, que ja els passara i els permetra ser socialistes, i espanyols al estil de la sucursal provincial del PSC i res mes. Per aquests es pels que la ERC ha anat perdent la R i sobretot la C i aquests son la majoria de la militancia del partit. Pel que fa a la gent "gran", doncs no crec ni que siguin independentistes. Recordem que a la primera ERC els autentics independentistes se'n van tenir que anar a Estat Catala, mentre ERC va donar suport als anarquistes espanyols, que tambe son ganes, anticipant el seu poc brillant futur. Aixo apart la gent "gran" de ERC no tenen cap ideologia clara, nomes un sentiment catalanista i una confusa intuicio de que és millor ser d'esquerresr.
Em vaig fer militant de ERC despres del episodi de Perpinya, quan em semblava que ERC necessitava suport. Hi vaig estar dos anys, el temps que em va costar adonar-me a bastament del pa que s'hi donava. El que esperi res de bo per Catalunya de la ma d'ERC (o ja es oficialment E?) val mes que s'esperi ben assegut. En Carretero s'ha equivocat de partit.
Publica un comentari