És molt senzill, i quasi que em sap greu tenir raó, però vaja. Pel què sembla (ja sé que la font no és fiable, però és una font socialista...) entre el sector calàbria d’Esquerra comença a córrer la brama que cal votar, en comptes del candidat propi Ridao, el candidat d’Esquerra Independentista, Uriel Bertran. Puigcercòs, i Uriel.
La qual cosa demostra com en són de marcades les cartes amb què juguen els presumptes rupturistes d’EI. Que per alguna cosa (què coi us pensàveu?) l’Uriel es va presentar a secretari general del partit mentre que Puigcercòs es presenta a president. Ai angelets, quines casualitats!
En fi, després els partidaris fantàstics de l’Esquerra socialista estan molt i molt contents de com van les coses, no s’estan de felicitar els amics calabresos (però no feliciten pas el sector Carod, oi?) i afirmen desacomplexadament: “Jo estic convençut que en Jaume farà un bon resultat i que donarà una sorpresa a més d'un, i encara estic més convençut que l'Uriel guanyarà la secretaria general”. Observeu la subtilesa de la jugada, nois: en Renyer farà “un bon resultat” però n’Uriel “guanyarà”. Hòstia, més clar, l’aigua.
De candidatures rupturistes només n’hi ha una, reiets. Que potser no guanyarà, o potser sí i us quedareu tots amb un pam de nas. Però si no guanya Reagrupament, el futur d’Esquerra serà galdoset, les pèrdues de vots cada vegada més grosses, i el país continuarà sense tenir cap representant veritablement sobiranista (fets, no paraules) i amb un govern presidit per un senyor del PSOE.
Dues candidatures rupturistes ? No. Només una.
Reagrupament.
17 comentaris:
Gran, Arnera, gran.
És així, n'estic convençut. És així, com ho expliques.
Però encara et diré més... tots aquests que tan (inocentment?) s'omplen la boca que en Carretero hauria d'haver pactat amb l'Uriel... haurien de saber que en aquest impossible cas, l'Uriel també hagués fet el mateix: a presidència votar el seu jefe, en Puigcercós i a secretari general, a ell mateix, al vanitós indecent.
Ja n'hi va haver prou amb l'espectacle nauseabund dels urielistes a la Conferència Nacional, com per saber de quin peu calcen i quin és el valor de la seva paraula. Cap.
L'únic que em sap greu és que hi hagi (realment n'hi ha?) il·lusos que encara es pensin que és renovació o quelcom diferent al Puigcercós.
Cal desemmascarar-los.
(i que consti que em sap greu pels "enganyats")
Lamentable.
Seria el pitjor resultat per ERC, el tàndem Putxi-Uriel (inventor de la marca E) portaria ERC a la seva completa dissolució.
El que més por o llàstima em fa d'aquest possible resultat, és el nombre de baixes que hi hauria en el partit, molt militants perdrien la poca fe que els hi queda.
Joan,
Això, crec, va força bé. Els vanitosos (la candidatura de doble llengua d'en Puigcercos) ja s'hi veu guanyadora. I s'equivoquen.
Això de jugar amb més cartes que la resta, o amb l'acord previ amb un altre jugador de pòquer, al Mississipi, acabava sempre amb la mort dels trilers tramposos. Aleshores es feia de manera directa, a lo bèstia. Ara ho farà la militància d'ERC, que no són tant tontos com en Puigcercos, i en Carod/Benach, pensen.
Joan, no m'agrada gaire fer elogis, però en el teu cas, me'n sento obligat. Aquest blogger de l'Hospitalet ja va ser objecte d'una localització i descripció encertada, teva, fa uns mesos. Puigcercosista total, ara reapareix amb l'Uriel. Em sembla que et donen uns GPS's de nova generació, des de la CIA, i els veus venir molt abans que els altri.
Tampoc m'ha sobtat la mala educacó, la pèrdua de formes total, que en Perez fa. La candidatura de Reagrupament ni la nomena. Ni la felicita ni res. La consigna Puigcercos: a Reagrupament ni aigua. No existeixen, ni en Carretero ni la Rut Carandell.
I això en tots els fronts. A TV3 i a CatRadio no els han convidat, ni entrevistat, ni res. Demà, un vicepresident que no fot res, en Carod, casualment, sortirà al matí per CatRadio i per la tarda amb l'Albert Om, al Club.
Però ara, la influència els mèdia pessebristes ja no té tanta incidència.
El convenciment directe entre els militants afins, i els seus familiars i amigues/cs de confiança, seran els que decantaran posicions.
I aquest mes serà molt llarg per al Puigcercos-llengua bífida, i per a l'Uriel, i per als del club d'en Carod. Molt llarg, molt pesat i amb molta "calicha".
Es ben clar. O Carretero/Carandell ó Psoe.
O Carretero/Carandell ó immobilisme.
O Carretero/Carandell o mes tripartits dels derrotats
O Carretero/Carandell o decadència final del satèl.lit E del Psoe.
Reagrupament és la única opció d'autenticitat d'ERC, és la única candidatura de renovació, de canvi, de millora, de reforma important i de ruptura amb el satel.lisme socialista de la E de l'actual direcció.
Uriel ha estat secretari de comunicacio i imatge de l'actual direcció, i passa 8 anys sota en Puigcercos a les JERC. Es de la direcció satel.litzada de la E.
Carod,Benach, Puigcercos,Ridao són la direccio satel.litzada voluntàriament al Psoe i entregada submissament al que vulgui en Montilla.
En Jaume Renyer i en Niubó son, generacionalment i qualitativament, una mica diferents. O un molt diferents.
Però em recorden a aquells pocs castellans de bona fe que a la transició espanyola es van integrar, amb bona fe personal, a la Alianza Popular de los 7 magnificos, d'en Fraga, pura continuitat del franquisme, de l'immobilisme.
També tenien els càrrecs, els diners, les connexions amb les grans empreses espanyoles, amb els mèdia, i van palmar estrepitosament.
S'imposaren rotundament les opcions de ruptura/reforma de debó, i espero i confio que al proper congrès d'ERC passi el mateix.
Només Carretero i Carandell garanteixen la ruptura, la reforma, i, alhora, l'autenticitat d'ERC, dels seus valors, del seu independentisme, la coherència, el respecte a la militància i als electors, i tornar a posar sempre Catalunya com a màxima prioritat.
Carretero i Carandell poden guanyar, ERC mereix ser ben dirigida , i Carandell i Carretero seran els propers Secretari General i President de l'ERC fundada, el 1931, al redós i per l'impuls del gloriós President Macià.
Bona nit, Joan,
Cordialment,
Andreu
Els militants d'esquerra, han de fer tornar les sigles i la ideologia a ERC; penso què no els queda altre opció que votar: Carretero-Carandell !!
Primer de tot, Joan, jo mai he dit que Esquerra Independentista fos una candidatura rupturista. De fet, si llegeixes una mica el que he anat escrivint al llarg d'aquest més al meu bloc, dic continuament que Esquerra Independentista representa una alternativa al rupturisme d'en Carretero i al continuisme d'en Carod i en Puigcercós (cadascú per la seva banda). Esquerra Independentista representa el canvi, però no la ruptura. Per això nosaltres no anem fent campanya a la contra de la direcció, amb eslògans en plan "si tu no vas, ells es queden", sinó a favor nostre, de nosaltres i del nostre projecte.
En segon lloc, si afirmo que en Jaume farà un bon resultat en comptes de dir (com si que ho dic de l'Uriel) que "guanyarà" és perquè a hores d'ara és difícil dir que "guanyarà". Només cal donar una ullada a com ha anat el tema de les signatures. Jo votaré per ell, però reconec que a hores d'ara els candidats més ferms a la presidència son en Carretero i en Puigcercós. Res està decidit, però cal ser realista i no crear falses expectatives sobre el que pot assolir la candidatura d'en Jaume. Potser d'aquí a unes setmanes la cosa canvia i puc dir que en Jaume guanyarà (tant de bo!), però ara per ara no és el cas.
En tercer lloc, és cert que dins el puigcercocisme estan començant a córrer veus que criden a votar per l'Uriel en comptes de per en Ridao, però la inversa no és certa: enlloc d'EI estan corrent proclames a votar en Puigcercós en comptes d'en Renyer. O sigui que aquests rumors que comentes només demostren que el propi puigcercocisme està dividit i que son molts els que saben que en Ridao no és un bon candidat, i no pas que EI siguem (com no us canseu de repetir els carreteristes) un "submarí" d'en Puigcercós. La gent realment a vegades no s'entera de res: pregunteu a la gent que està a càrrecs institucionals i al món associatiu proper a Esquerra a veure si és gaire fàcil proclamar-se públicament com a "urielista" sense que et caigui a sobre tot el pes de l'aparell i particularment del vendrellisme.
I en darrer lloc, si no felicito els d'en Carod és perquè no els puc felicitar perquè han quedat els últims de la fila tot i ser part de la direcció d'Esquerra, amb tots els recursos i el poder que això comporta. Felicitar-los em semblaria de mal gust, francament. Però si que he felicitat en Carretero, per exemple, que ha quedat segon en la candidatura vers la presidència. Demostra això les meves simpaties vers "els meus amics puigcerdanencs"?
Però, com de costum, exageres el que t'interessa i omets allò que podria desmuntar el que dius. Ja se sap, no deixis que la realitat t'espatlli un bon post :-)
Són com són Joan. No t'hi capfiquis.
"Excusatio non petita, accusatio manifesta"
Perez, LLuis desmenteix coses non dites. El subsconcient el delata.
De tota manera, he vist la crònica d'avui d'aquest "urielista"(?) i ja m'he quedat tranquil.
El subtítol del bloc és ja espatarrant: "A l'esquerra de la Raó" , i clarificador, dins la tonteria qeu significa. Sobretot, quant més esquerra millor, encara que sigui totalment irracional. Perfecte per a coneixer les prioritats.
I el tema del dia, també espectacular en els titulars.Arribarà a ser fitxat pel Periódico.
Diu, aital lletraferit:
"dijous, maig 08, 2008
Hillary Clinton perd tota esperança
I la tia segueix sense abandonar, què pesada...
Nit dramàtica per a Clinton"
Un lèxic del Periodico de l'Hospitalet-barris baixos.
la tia, que pesada, segueix sense abandonar, nit dramàtica... estil directe d'El Caso...........però totalment equivocat.
Doncs resulta que la Sra. Hillary ha posat més diners de la seva butxaca i segueix. Trencant tota la rumorologia interesada que ahir al vespré, hora hispànica, que no no hora americanda, alguns van fer còrrer....i la van cagar.
Segur que no li va dir mai ni al Montilla ni al Pasqual que pleguessin, després de perdre, com van perdre.
La Hillary no ha perdut. Pot perdre, es veritat, però ja ho veurem a la convenció. Jo segueixo apostant per ella. I si no guanya les primàries, presidència McCain fàcilment.
Acabem ja. No cal capficar-se.Com molt bé diu el mestre Joliu.
Jo, aprenent, en veure això de "a l'esquerra de la raó", ja ho tinc tot vist d'aquest autor.
Crec saber que "a l'esquerra de la raó", com a la "dreta de la raó", hi ha, només , la bogeria.
Cordialment,
Andreu
Andreu:
Primer de tot, el subtítol del meu bloc es refereix a dues formes de pensament, el racionalisme i l'esquerranisme, que faig meves i que articulen tota la meva visió política (si, també d'elles es deriva el meu independentisme). O sigui que menys palles mentals.
En segon lloc, al meu bloc utilitzo, a voltes, un llenguatge desenfadat. Algun problema?
I en tercer lloc, si vols fer-te el llest amb això de "excusatio non petita", m'hauràs d'explicar quina és exactament "l'excusatio" que no m'ha estat demanada.
I ho sento, però la Hillary ha perdut. De fet, ja fa temps que la seva candidatura tenia possibilitats absurdament irreals de superar de la de l'Obama, però ara aquestes possibilitats directament s'han esvaït. La seva continuïtat com a pre-candidata només serveix per a donar-li avantatge a McCain. Obama ja és, agradi o no, el candidat demòcrata. Com he llegit en un altre bloc, Obama s'hauria de menjar un nadó cru en horari de màxima audiència per a que això canviés.
Confondre gairebé sempre els desitjos amb la realitat, o donar per realitat futura els desitjos personals, és una malaltia perfectament definida, amb les seves variants, i hi ha tractaments especialitzats per a reduir-ne els nivells.
Aquest "urielista" (?) diu que la Sra. Rodman ja ha perdut. No es veritat.
Traslladarem el NYT de demà 9/maig, per a llegir el que diu al respecte. Tot el contrari del que el Sr. Perez diu ací dalt, un dia abans, des d'el Prat.
May 9, 2008
Clinton Aide Says Race May Not Go to Convention
By JOHN SULLIVAN
As Senator Hillary Rodham Clinton rejected calls for her to drop out of the race for the Democratic presidential nomination, her campaign signaled Thursday that Mrs. Clinton might not take the battle all the way to the convention at the end of August.
“I don’t see it going to the convention,” Terry McAuliffe, her campaign manager, said in a televised interview.
In recent days, a number of party leaders have called on Mrs. Clinton to cede the nomination to her opponent, Senator Barack Obama, but the Clinton campaign has insisted that she would fight through the end of the primary season. Appearing NBC’s “Today” show, Mr. McAuliffe echoed Mrs. Clinton’s determination to fight on, but said the party’s superdelegates would resolve the contest soon after the final election is tallied.
“I think the superdelegates are going to move very quickly,” he said. “After June 3, this is going to come to a conclusion.”
Mrs. Clinton showed no signs of slowing down on Thursday as she began a three-state campaign swing in advance of contests in West Virginia, Kentucky and Oregon. Appearing beneath the state Capitol dome in Charleston, W.Va., Senator Clinton told a small but enthusiastic crowd that she would not stop until the remaining six contests are complete.
“I think we want to keep this going so the people of West Virginia’s voices are heard,” she said.
Mrs. Clinton’s criticism of Mr. Obama was muted during her appearance; she said she has done much better than her opponent with certain key voter segments, including women, older voters and blue-collar workers. Mrs. Clinton trails Mr. Obama in pledged delegates and cannot catch up in the remaining races, but she said argues that she would be more successful in the general election against the presumptive Republican nominee, Senator John McCain.
While Mrs. Clinton set out on 20 hours of appearances, Mr. Obama appeared Thursday at the Capitol in Washington. He shook hands with members of both parties and posed for photographs during the 45-minute appearance in the House of Representatives.
As he walked through the chamber, Mr. Obama said he expected Mrs. Clinton to win West Virginia and Kentucky and described her leads in those states as “insurmountable.”
“My goal is to bring the party together as soon as possible,” he said.
In an appearance on CNN on Thursday afternoon, Mr. Obama focused his attacks on Mr. McCain, who he said was “offering us four more years of the same policy that has gotten us where we are now.”
Asked whether he would consider Mrs. Clinton as a vice presidential running mate, Mr. Obama said it would be “presumptuous” to consider such thing before the race is over, although he complimented Mrs. Clinton as a candidate and said, “Obviously, she would be on anyone’s short list.”
But Mr. Obama said consideration of a running mate at this point would be premature.
“We haven’t wrapped this thing up yet,” he said.
One issue that remains to be settled in the Democratic race is the disposition of votes in Florida and Michigan, whose delegates have been blocked because of a conflict with the Democratic Party over the timing of those states’ primary elections in January. Mrs. Clinton has repeatedly said that the failure to resolve the conflict could draw the contest into the convention and has insisted that the matter needs to be resolved.
“And if we don’t resolve it, we’ll resolve it at the convention — that’s what credentials committees are for,” Mrs. Clinton said in an interview with The Washington Post in March.
In his appearance on the “Today” show, Mr. McAuliffe also said the question of Florida and Michigan needed to be settled by the party. But he did not seem to think it would stand in the way of concluding the race by early June.
“Within a week or two after June 3, I think it will be all over,” he said.
Mr. McAuliffe also dismissed criticism that Mrs. Clinton was dividing the party by staying in the race. He argued that the hard-fought race has energized Democratic voters and noted the Bill Clinton was not selected as the president nominee until June 1992, and the Democrats handily won that election.
“We have all said we will be together at the end,” he said.
John M. Broder contributed reporting from Charleston W.Va., and David M. Herszenhorn and Brian Knowlton from Washington.
____________________________
Tothom es lliure d'escriure com vulgui o sapigui, però això no significa escriure correctament o escriure bé o tenir un estil desenfadat a voltes.
"Menjar un nadó cru" és "desenfadat"? No. Es una grolleria.
"Algun problema?" tampoc és estil desenfadat. Es tipica frase , en castellà i en català, de securates de disco de les classes populars o de pintxos que volten en formació de banda, i no precisament de música.
Estil desenfadat, i alhora divertit i fresc, i ben escrit, és, per exemple, el que utilitza Quim Monzó en els seus magnífics contes. O el d'en Ferran Torrent, ben diferent, per cert.
Això d'autoqualificar-se, un mateix, sense obres llargues publicades, un estil, em sembla una pedanteria sense cap base.
Però em mantinc en el que havia escrit en el meu post contestat.
Vist això de "A l'esquerra de la Raó", i una tardana explicació simbòlica plena de coloms per totes bandes (no colomins, ei..), ja en tinc prou.
A l'esquerra i a la dreta de la Raó (amb maiuscula) nomès hi ha la bogeria.
Fins la convenció demòcrata.
Bona nit,
Andreu
Portaba un cuant temps escribint i ara també m´he pasat als blogs. Veig que tu ja ets un expert. Podrias donarme si us plau la teva opinió sobre el meu blog http://diaridelgreg.wordpress.com/
1) "Menjar un nadó cru" no és ni tan sols llenguatge desenfadat, és una simple ironia. Si això ho consideres una grolleria, en fi, em pregunto que et deu semblar la paraula "securates", que tu empres i que com òbviament algú tan refinat com tu deu saber, no pertany al català normatiu sinó al català vulgar i, més concretament, al castellanitzat.
2) "Algun problema?" només és frase de "securata" o de pintxo per a algú amb greus problemes de paranoia. Et pregunto si hi ha algun problema amb que utilitzi un llenguatge desenfadat al meu bloc. I espero resposta. No una altra marejada de perdiu, sinó una resposta. A poder ser raonada, gràcies.
3) Jo no m'he "autoqualificat" en cap estil. Segueixen les palles mentals. He dit que, a voltes, al meu bloc utilitzo un llenguatge desenfadat. Dic jo que per a parlar del llenguatge que un mateix empra no cal haver escrit "obres llargues".
4) Pots entestar-te a donar-li les voltes que vulguis, però l'explicació del subtítol del meu bloc és la que és: sóc d'esquerres i racionalista.
5) Hillary Clinton compta, a hores d'ara, amb uns 1500 delegats al seu favor. Obama, amb uns 1620. Una diferència de més de cent delegats, doncs. La gran esperança de Hillary era obtenir una gran victòria a Indiana; i la victòria ha arribat, però per poc, amb un 51% dels vots. Ara només queden les primàries de West Virginia, Kentucky i Oregon. A West Virginia Obama no guanyarà ni en broma (es tracta d'un Estat de població esclafadorament blanca, rural i conservadora), Kentucky afavoreix a Hillary però no tant, i Oregón afavoreix a Obama. És a dir: que Hillary només té dues victòries més per davant, tenint enfront seu un Obama que és clarament guanyador en percentatge de vots, en delegats i en nombre d'Estats on ha guanyat. A partir d'aquí, em pots explicar quines perspectives realistes té Hillary de guanyar per molt que digui el NYT? I en què beneficia, doncs, al PD que la Hillary segueixi a la cursa de les primàries fins el final?
Però vaja, jo diria que aquí parlàvem d'una pretesa conspiració puigcercocista...
Acabo de llegir que el sr. Puigcercos amb un acte de caballer cambia el seu acte central del dia 17 pel dia 24. Ens convida a un dinar, a més de xerrades hi hauran concerts i despres tots a veure la selecció! Mireu si és bona persona que ens convida a dinar. Mireu si es bona persona que ajuda ERCfutur a no modificar el seu mes ple d'actes ja preperats. Mireu si es bona peresona que controla els altres grups i fa les coses perque els altres no tinguin problemes. Per cert, el dia 17 de maig, el dia que volia fer el seu acte al Palau de la musica esava ocupat o potser ens volia sorpendre amb una nit d'opera i Flamenc. Mireu si es bona persona!
Això ja es veia a venir des de l'aparició d'EI. Simplement va ser una reacció a Reagrupament. Espero que la gent no es deixi enganyar.
Políticament el Putxi i l'Uriel són pare i fill. Es poden posar d'acord molt fàcilment.
S'ha d'anar amb compte del que dius. Si vertaderament s'aliessin podrien guanyar els dos ben fàcilment, després sol s'haurien de repartir les tasques. Els resultats electorals, però, parlarien per sis sols: ERC s'enfonsaria.
Un salut
Joan,
N'Uriel sempre ha estat l'alumne avantatjat de l'escola Puicercós.
A mi, per exemple, m'agradaria saber d'on van sortir tantes peles per pagar els banners als mitjans d'aquesta opció si és que no són de la caixa central.
Per més que ho vulgui dissimular, n'Uriel va en el mateix carro de la oficialitat més absoluta.
Només falta ara que els socialistes comencin a dir aquestes coses. Clar, que parlen del Triangle, un dels mitjans més eficaços per reventar qualsevol cosa que vulgui promoure el nacionalisme català. En aquest cas, però, no cal llegir el Triangle per arribar a determinades conclusions.
És fantàstic veure la participació al bloc, tots els comentaris. Em disculpo perquè darrerament no tinc gaire temps per a respondre, ja em costa (com veieu) mantenir el ritme de publicacions que duia abans. En fi, que molt agraït a tots, i consti que ho llegeixo tot, absolutament tot.
Endavant les atxes!
Publica un comentari