(Els segons, són els polítics d'Esquerra Republicana, als quals encara haurien d'estar-me agraïts que els anomeni amb aquest amable terme estultici en comptes d'utilitzar tota la colla de paraules molt més malsonants que se m'acudeixen dia rera dia en veure la seva lamentable actuació.)
En fi, que com que jo també són un Bat Bloc, aquí us reprodueixo el petit manifest que signem tots plegats.
Tots els blocs adherits a aquesta xarxa som blocaires catalans que, des de la nostra llibertat de criteri, pensament i opinió, lluitem per una terra lliure i pròspera.
Considerem que el règim polític del govern tripartit ha esdevingut una autèntica plaga insofrible i immerescuda que pateix la nostra nació.
I ens comprometem a convertir la nostra opinió en una arma combatent per la llibertat, individual i col·lectiva.
Considerem que el règim polític del govern tripartit ha esdevingut una autèntica plaga insofrible i immerescuda que pateix la nostra nació.
I ens comprometem a convertir la nostra opinió en una arma combatent per la llibertat, individual i col·lectiva.
Doncs això, ja ho sabeu: Bat Blocs. Casa vostra.
Dues coses més. En primer lloc, felicitar l'amic i sovintejat comentarista Cesc per l'obertura (finalment) d'un bloc francament prometedor, que s'anomena Decidit, i que, com veureu si el comenceu a llegir, va directament per feina. Ànims per al seu autor.
I en segon lloc, recordo que podeu llegir el meu darrer post al Bloc Gran del Sobiranisme, titulat "Les formes (si vis pacem para bellum)", encara més o menys vinculat a la petita polèmica de la setmana passada. I per cert que aquesta setmana tenim d'invitada al Bloc Gran la fantàstica Lídia Pelejà, que ofereix una intel·ligent (però massa optimista, em temo) reflexió sobre el futur i les possibilitats de Catalunya a: "Exèrcit de formiguetes".
La Lídia té el coratge d'afirmar, en aquest escrit, atenció, que "ni estem tant malament ni el futur que ens espera és tant catastròfic". Els que pensem justament el contrari (és a dir, que estem fatal i que anem de dret cap a la catàstrofe), de tota manera ens alegrem que encara quedi gent amb esperances.
I si en seria de bonic, que tinguessin raó!
5 comentaris:
Ui, deu ser convergent, aquest.
Benvolgut Joan,
Gràcies per l' esment, a veure si me' n surto.
Jo també veig les coses com la Lídia...i en Laporta...i també afirmo que no estem sinó sedats, anestesiats, i que tant bon punt desvetllem...segarem cadenes.
Salut i independència,
Cesc.
Ps, Reflex, en Joan convergent?, no fotis home.
Era conya, Cesc.
Jo ja no sé si sóc optimista o pessiista. Depèn de si pujo o baixo en la meva particular muntanya russa.
Doncs tal com estan les coses val més ser optimista i tenir confiança en nosaltres mateixos. Si ens rendim ara ho pagarem car!
Si ens rendim, ho pagarem car.
Però...si hi ha la perspectiva d'una possible rendició, és perque hi ha un enemic del que rebem atacs.
I si tenim un enemic del que rebem atacs, no n'hi ha pas prou amb defensar-se, cal també, dintre de les nostres possibilitats, contraatacar.
Però, per contraatacar, primer cal tenir definit quí és l'enemic. No es pot anar a lluitar contra fantasmes...ni molins de vent.
I molt em temo que els catalans tenim un problema, i és que no hi ha unanimitat en la identificació de l'enemic.
I si no tenim clar quina és la nostra força ni de quí ens hem de defensar, ho tenim crú.
La nostra ùnica força, és el nostre vot. Contra quí l'hem d'emprar?. O si voleu...a favor de quí l'hem d'emprar perque sigui eficaç?
Ara hem arribat al quid de la questió. i Ho deixo aquí, perque anaba a dir alló que tant molesta a alguns: o Mas o Montilla, i com que no vull molestar a ningú, ho deixo correr.
I que ens la tornin a fotre...total, diu la dita que no hi ha dos sense tres.
Cordialment.
Publica un comentari