Ep, l’Arnera tanca la paradeta

Good time for a change. És hora de plegar. Després de dos anys i escaig de vida i de més de 600 posts publicats, servidor ha decidit de posar punt final avui, un dia tan bo com qualsevol altre, un 27 de febrer. No sé si és un adéu definitiu del tot, en aquesta vida l’única cosa del tot definitiva és la mort, però de moment tanco, com deia el senyor Bachs, la paradeta. Tanco la paradeta i apago els llums de Les intencions mecàniques.

Potser serà una decisió sobtada per alguns dels amics lectors, però jo m’ho he estat pensant força temps i finalment m’he decidit a cloure, amb alegria i bon humor, la meva trajectòria blocaire tan indiscutiblement impactant (aplaudiments. Gràcies!).

En fi, ha estat un autèntic plaer passejar-me tant de temps per aquí, i al contrari del què reconeixen la majoria de blocaires, jo mai no he escrit per mi mateix sinó que he escrit, sempre, per als lectors, amb la voluntat de commoure d’una o altra manera els lectors. Escriure per un mateix em sembla una mica ridícul, jo he escrit per vosaltres, i ho he fet amb tot l’entusiasme i amb tota la bona voluntat que he pogut. I crec sincerament que alguns dels meus apunts han estat sensacionals... hehe, ja sabeu que la modèstia no és una de les meves principals virtuts.

Permeteu-me que m’acomiadi, en particular, dels amics que he conegut a la xarxa (no cal pas que en digui els noms). Amics sorprenents, amics que han arribat a personalitzar-se físicament en algun cas, i amics que ho continuaran essent. Cuideu-vos, nois, cuideu-vos, i cuideu-me la bombolleta. Hi ha encara molta vida a la xarxa, molta catosfera per créixer, i molt de país per defensar. Moltes intencions per ésser mecanitzades. Ànims, doncs.

Et voilà, c’est tout. Cal que les coses morin quan encara són belles, i jo trobo que ara és un bon moment per dir adéu.